dimarts, 6 de novembre del 2012

Passivitat sexual femenina


El món del contacte eròtic és tan ampli que reduir-lo a unes poques accions és privar d'una multiplicitat de sensacions. La repetició d'aquestes pràctiques és un camí directe a la rutina i, per tant, a la insatisfacció.
 
Hem d'aprendre a reconèixer que la vida sexual -i la vida en general- requereix canvis: demanda provocar (i provocar) i buscar i explorar noves formes de relació. Les situacions conegudes acaben avorrint, o perdent l'adrenalina de la novetat. És clau renovar.
 
El desig sexual no es defineix només com "les ganes" de tenir sexe: també tenen a veure amb les fantasies que l'acompanyen i, fonamentalment, amb la recerca d'una intensitat satisfactòria per a tots dos.

Sexe fort o suau?
Per tenir actitud, cal tenir en compte l'acord amb la parella. No necessita ser explícit, els cossos tenen la capacitat de comunicar, de dir el que es vol i com es vol.

La por a demanar ia mostrar
Les dones som més sensibles a la repressió de les nostres capacitats eròtiques. Tot i l'alliberament dels nostres cossos, moltes temem ser vistes com "massa desinvoltes" quan ens deixem portar per la intensitat dels nostres desitjos.
Una bona opció és anar graduant el lliurament per descobrir les sensacions que provoca el cos del company i el propi en aquesta nova experiència.
El mite dels rols "actiu" i "passiu", regustos de la dominació masculina i submissió femenina, segueix influint a l'hora de la relació.
Hi ha dones i homes que, lliurats al frenesí sexual, exposen els seus gustos sense objeccions i es deixen portar per l'excitació del moment. I així ha de ser, sempre que hi hagi acord entre ambdues parts per suposar que el que es diu i es fa és part del joc eròtic.
 
Quan el lliurament inclou "rics condiments", cal aprendre a gaudir sense culpes ni renys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada