La reactivitat sexual, més lenta però més present
A partir dels 50 la resposta sexual en els homes i en les dones es torna més lenta. L'erecció, que té lloc en tot just uns segons quan els homes són joves, triga més a aparèixer, però un cop present pot mantenir-se sense problema. La rigidesa completa s'instal·la just abans de l'ejaculació. Les carícies sexuals es tornen imprescindibles a l'hora de provocar l'excitació, per això, la inactivitat de la parella queda proscrita!
La lubricació vaginal també triga més temps a manifestar-se. En dos de cada deu dones menopàusiques és menys abundant, motiu pel qual resulten útils els lubricants vaginals locals. Un estudi ha demostrat que la lubricació vaginal no varia en les dones que mantenen una activitat sexual constant.
Plaer intens
En les dones, les contraccions vaginals que acompanyen a l'orgasme duren menys, però el plaer segueix sent intens. En l'home, la quantitat d'esperma ejaculat es redueix i la força de l'expulsió disminueix. La detumescencia sobrevé més ràpidament i el període refractari s'allarga: no és estrany que un home de més de 60 anys hagi d'esperar 24 hores per tornar a tenir una erecció seguida d'una ejaculació. La necessitat d'ejacular descendeix i molts homes declaren sentir-se molt satisfets quan mantenen relacions, encara que aquestes no desemboquin en una ejaculació.
El desig no llangueix
Aquest és un camp minat de prejudicis. Els vincles entre procreació i sexualitat ens han fet creure que quan una dona deixa de poder procrear, deixa de sentir ... No obstant això, la libido està present en els homes i en les dones durant tota la vida, i si desapareix sol ser com a conseqüència de altres modificacions que s'experimenten a partir de certa edat, és a dir, l'alteració de la imatge que es té de si mateix, la pèrdua de referències a causa de la jubilació, l'abandonament de la llar per part dels fills, la menys atenció que ens presta la parella o l'aparició d'una malaltia.
Per a moltes persones aquest és el moment de viure una sexualitat sense obligacions. El pretext de l'edat les allibera de prejudicis i qüestionaments.
Hi ha un últim element que permet demostrar que el desig sexual no llangueix: la freqüència amb què els homes i les dones de més de 70 anys es masturben.
Prejudicis més que canvis hormonals
Encara que hi hagi qui vulguin fer-nos creure que els canvis en la sexualitat que s'experimenten a certa edat estan relacionats amb un dèficit hormonal (el que aprofita el mercat per vendre'ns pastilletes miraculoses), hi ha estudis que apunten a altres direccions. Multitud de factors psicològics i socials influeixen en la nostra manera d'abordar la qüestió de la sexualitat a partir dels 50.
Així, una parella els membres se senten satisfets amb la seva vida i amb el seu cos pot mantenir una vida sexual lliure de dificultats fins al final. La qualitat de la vida sexual dependrà, és clar, de com hagi estat abans. No és l'edat el que comporta la fi de l'activitat sexual, sinó altres factors que és requisit identificar amb ajuda d'un expert.
Un canvi de mentalitat.
Atès que l'esperança de vida augmenta i que la sexualitat representa un element primordial de la qualitat de vida, cal implementar canvis en les llars de gent gran. Un 10% de les persones de més de 75 anys viuen en aquest tipus de centres. Què passa amb la seva vida sexual? Les seves necessitats, es reconeixen, es respecten o, per contra, es neguen?
