dimarts, 17 de setembre del 2019

Programar les relacions sexuals.


@GranDeessa
Imagina que és divendres a la nit. Estàs a casa, ja has sopat, ja portes el pijama i estàs al sofà veient la sèrie que t’enganxa. De sobte reps un whatsapp d’una amiga: “ei, que fan un concert d’aquí mitja hora d’aquell grup que ens encanta!!!”.
Probablement et faci molta mandra aixecar-te del sofà, vestir-te, sortir… Oi?
Però què passa si el whatsapp el reps un dilluns i et diu: “ei, que el divendres fan un concert d’aquell grup que ens encanta!!!!”?
Doncs que probablement, el divendres ja vagis tot el dia planificant el moment d’arribar a casa, dutxar-te, vestir-te, sortir i gaudir del concert. I ho faràs amb il·lusió i amb ganes!
I com sabies dilluns que divendres et vindria de gust el concert?
Je! Doncs el mateix.
-Oh, és que si el concert no em ve de gust al final, doncs no hi vaig i tots contents!
Ah, i si no tens ganes de tenir relacions sexuals la teva parella s’enfadarà? Potser és això el que ens hem de fer mirar, no?

Així doncs, i feta aquesta reflexió, per què no començar a programar estones de parella que ajudin a trobar-vos i a crear espais per a que es facilitin les relacions sexuals?
Quedeu per tocar-vos
Què us sembla fer un calendari de trobades? Poden ser trobades curtes (per exemple, reservar-vos deu minuts abans de fer el sopar dimarts per a fer-vos una dutxa junts) o trobades llargues (per exemple, reservar-vos una tarda de dissabte per fer-vos massatges o per estirar-vos al sofà sense roba).
No es tracta, per descomptat de programar un: divendres de 19 a 19:15 farem un polvo al llit, i tindrem quatre orgasmes. Perquè evidentment no podem programar els polvos com a tal, però sí que podem programar les relacions sexuals si les comencem a entendre com trobades on potenciarem la intimitat i la complicitat de la parella.
Article original i complert a 


dimecres, 11 de setembre del 2019

Jo no vull preliminars.

                                                                                                                           @GranDeessa

PRELIMINAR:  “Que precedeix i prepara l’objecte principal”. L’objecte principal per al que ens preparen els preliminars és, doncs… el coit!
És a dir, que si acceptem el concepte dels “preliminars” al sexe el que estem acceptant és que l’element principal de la relació sexual és el coit. I miri, no. No, no, no. I mil vegades no.
Jo no vull preliminars!!!
(Re)Aprendre a tenir relacions sexuals
Tenir una relació sexual no és només el coit. Diria més: per tenir una relació sexual completa no és necessari el coit. Encara us dic més, per a tenir una relació sexual completa no és necessari ni tan sols arribar a l’orgasme.
Una “relació sexual completa” no és més que aquell moment d’intimitat que a tu i a la teva parella us deixa satisfets o satisfetes, independentment de si arribeu a l’orgasme o no.
Així doncs, et proposo una cosa. Torna a comptar les teves darreres relacions sexuals tenint en compte el que t’he explicat.

Tot i que la quantitat no és important ni indicativa de res, compara el número amb el que has escrit abans. Canvia?
  • Sí i ara el número és més gran: fantàstic! Ara només cal que a partir d’ara comencis a plantejar-te les relacions sexuals de manera més àmplia.
  • Sí i ara el número és més petit: vaja… doncs així entenc que te n’has adonat que potser les darreres relacions sexuals no van ser satisfactòries. Potser cal que et replantegis les teves relacions sexuals i que miris d’esbrinar perquè no van ser satisfactòries i posar-hi remei. Si no te’n surts, posa’t en contacte amb mi.
  • No ha canviat perquè ja ho comptava com tu has explicat: felicitats! Segur que gaudeixes de moltes estones de relacions sexuals sense que importi si hi ha orgasme o penetració. Segueix així!
  • No ha canviat perquè no tinc relacions sexuals sense penetració i en totes quedem satisfets o satisfetes: fantàstic que sigui així. Però intenta (o intenteu) trobar altre maneres de tenir sexe. Proposeu-vos un dia de tenir una relació sexual sense penetració i gaudiu de tot el que els vostres cossos i el cos de l’altre us pot oferir.
No et quedis amb el que ja saps. No et quedis amb el que t’han dit sempre. Repensa les teves relacions sexuals i busca sempre el teu plaer.


dilluns, 9 de setembre del 2019

Pròstata femenina


@GranDeessa
La pròstata femenina és una gran desconeguda malgrat tothom ha sentit a parlar sobre la masculina (bàsicament què s’ha de fer per palpar-la, cosa que a força homes els posa molt nerviosos), potser perquè el terme en si mateix, pròstata femenina, fa relativament poc que ha estat acceptat per la comunitat mèdica. Com sempre, el coneixement científic del cos femení va un pas (o vint-i-cinc) enrere respecte el coneixement científic del cos masculí.
Què és la pròstata femenina?
Tot i que al segle IV a.C. Hipòcrates ja va descriure una substància a la qual va anomenar “el semen femení”, no va ser fins al segle XIX que el ginecòleg Alexander Skene va descriure unes glàndules per primer cop i va decidir posar-hi el seu nom. Així que tot i que el nom tècnic i que es reivindica actualment és el de glàndules parauretrals o pròstata femenina, el més probable és que hagueu sentit a parlar molt més de les Glàndules de Skene.
A la següent imatge podeu veure més o menys com es distribueixen aquestes glàndules que, com veureu, no és, com la pròstata masculina, una sola estructura.


Cada dona té les glàndules parauretrals agrupades de forma diferent. Hi ha dones que les tenen molt concentrades a la zona que està més en contacte amb la vagina i d’altres que les tenen més distribuïdes.
On es troba?
Com deia, les glàndules parauretrals es localitzen al voltant de la uretra. Visualment podríem veure’n la desembocadura com dos petits orificis que es troben a banda i banda de l’entrada de la vagina i l’orifici extern de la uretra.



Per tant, aquestes glàndules, tot i ser internes, desemboquen a la part externa, on coneixem com a vestíbul vulvar, que és tota la zona que hi ha per sota dels llavis menors.
Per què serveix la pròstata femenina?
Aquí hi ha una certa controvèrsia, com sempre, i necessitem més estudis (i per tant més inversió) sobre la sexualitat femenina i sobre el cos de la dona en general.
Bàsicament se sap que les glàndules parauretrals segreguen un líquid que conté entre altres coses, creatinina, glucosa i fructosa. Això fa pensar a alguns investigadors que la funció de la pròstata femenina és nodrir els espermatozous i, d’aquesta manera, facilitar la fecundació.
Jo, que no sóc investigadora ni res, crec que està una mica agafat pels pèls, això. Si fos així, quin sentit tindria que aquesta substància se segregués fora de la vagina i no a dins? Però vés a saber (us he de dir que he estat molts dies buscant informació per escriure aquest article, i n’he trobat més aviat poca, així que potser no és tan rigorós com hauria de ser…)




L’altra hipòtesi és que aquest fluid actua com a lubricant de la obertura uretral i contribueix a una funció antimicrobiana que protegeix el tracte urinari de possibles infeccions.
En tot cas, el que sí que se sap del cert és que aquestes glàndules, quan són estimulades des de dins de la vagina poden expulsar de cop tot el seu contingut. Això és el que dona lloc a la ejaculació femenina o squirting que sembla que ara està tan de moda. 
Recordeu que abans us deia que cada dona té les glàndules distribuïdes de diferent manera al voltant de la uretra? Doncs sembla que una bona hipòtesi és que aquelles dones que tenen més facilitat per a la ejaculació són les que tenen les glàndules més agrupades ben a prop de la vagina, de manera que resulta molt més fàcil estimular-les.
Això voldria dir que l’ejaculació femenina té un fort component estructural, per tant que no totes les dones podrien ejacular de forma notable (tot i que totes segreguen aquest fluid).
Però recorda, la qüestió no és ejacular o no. La qüestió és gaudir del sexe, i la ejaculació no garanteix més gaudi, així que relaxa’t i deixa’t endur per les sensacions positives del teu cos!ç

dimarts, 3 de setembre del 2019

Toca't el Cony

@GranDeessa

“Els homes tenen més desig sexual que les dones” Sí? Segur?
No. No. No. No i no. I no.

Als homes, el que els passa, de forma general, és que es toquen molt. Estan tot el dia en contacte amb el seu penis i els seus testicles.
Pixen? Es toquen. Van pel carrer i els pica? Es toquen. Estan treballant concentrats? Es toquen. Estan tirats al sofà veient la tele? Es toquen. Molt. En aquesta situació es toquen molt.

I les dones? Quan ens toquem la vulva? Doncs poc.
Quan pixem i ens netegem, direu algunes. Doncs no, perquè no la toques, l’eixugues amb un paper. Els teus dits no entren en contacte amb la teva pell.
Quan ens pica? Je! Que no sabeu que està mal vist que una senyoreta digna es rasqui l’entrecuix pel carrer? Déu me’n guard! Quan estem treballant? Calla! I si algú em veu? Quan estem estirades al sofà? No. No ho fem. Perquè? Qui sap… probablement perquè no en tenim l’hàbit. Probablement perquè tenim tan integrat que tocar-se la vulva és “cotxino” que… a qui se li acut posar la mà dintre del pantaló del pijama i començar a tocar? No se’ns acut. No ho tenim automatitzat.

I llavors… com pretenem que es posi a punt de zero a cent quan volem? O quan vol l’altre?

A veure, dones del món, toqueu-vos el cony.


Sí, tu, toca’t el cony, acarona’l així que en tinguis oportunitat. Descobreix els seus pèls (si en tens), la seva escalfor, les seves diferents textures, la seva humitat…
No, no t’estic dient que et masturbis (tot i que t’animo a fer-ho si et ve de gust). Ni tan sols que t’hagis d’excitar fent-ho. El que t’estic dient és que ho normalitzis. Que comencis a normalitzar la teva relació amb el TEU cony. Que gaudeixis de les sensacions agradables d’estar-hi en contacte.

Aquesta nit, quan estiguis al sofà estirada veient la tele, posa’t la mà dintre dels pantalons (i de les calcetes, si en portes) i acarona suaument. Simplement posa-hi la mà i sent la sensació que et produeix. Si estàs còmoda mou els dits. Separa una mica els llavis majors i acarona la part interna.

No, ja t’ho he dit, no t’estic guiant per a que et masturbis, t’estic guiant per a que et coneguis i per a això no cal estar excitada (tot i que pot ser un efecte secundari bastant agradable).

Queda’t aquí. Amb la mà a dintre del pantaló. Si tens parella masculina pots fixar-te amb la naturalitat amb que ell ho fa*. Igual que es toca el nas o es rasca el cap, es fot la mà al paquet i s’acarona, es rasca. Es dona plaer. No necessàriament sexual.
Fes-ho.

Comença a activar el teu cony. Digues-li al teu cervell que això que tens entre les cames no només té vida quan estàs excitada. Demostra’t a tu mateixa que el teu cos és teu.
Toca’t el cony. Ara!