El Vaginisme i el seu tractament

El vaginisme es pot tractar. Potser ara et sembla una cosa difícil o alguna cosa que et passarà sempre, però té remei. En tenir un component psicològic tan gran aquest remei començarà pel més important: conèixer-te a tu mateixa en profunditat.

El primer pas per millorar el vaginisme és en tu.

AUTONOIXEMENT I AUTOEROTISME

Tot comença amb tu. La teva vulva és la protagonista i la coneixerem més a fons. L'has observat mai a través d'un mirall? És un molt bon exercici per fer. Pots afegir una mica de lubricant als teus dits i començar a acariciar la teva vulva, els llavis, el clítoris… molt a poc a poc i sense cap pressa.

DILATADORS

L'ús regular de dilatadors us ajudarà a exercitar els músculs de la vagina. El seu ús ha de realitzar-se en condicions de completa relaxació i acompanyat sempre de lubricant. Es comença per la mida més petita per anar incrementant a poc a poc el gruix i la profunditat cap a mides més grans.

D'aquesta manera pots controlar les contraccions del sòl pèlvic i mica en mica aconseguir que la penetració sigui més plaent.

EXERCICIS DE KEGEL

Els exercicis Kegel poden ser molt beneficis alhora de millorar el vaginisme. Les diferents tècniques de contracció i de relaxació quan fem aquests exercicis són una bona manera d'entrenar la musculatura i ser conscients dels moviments que pot fer. Si necessites més informació sobre els exercicis de Kegel, et recomanem revisar la nostra guia completa per fer-los.

TERÀPIA EDUCATIVA

El vaginisme té un alt component psicològic, per la qual cosa acudir a psicòlegs, sexòlegs o fisiosexòlegs especialitzats ajudarà a posar-hi solució. Cada persona és única i la seva condició respecte al vaginisme també, per la qual cosa et recomanem fer-te una valoració professional si creus que et pot ajudar.

Començar per una teràpia educativa per donar a conèixer el funcionament de la sexualitat i desmuntar prejudicis i idees que no són certes sol ser lestratègia a seguir.

Combatre l'anorgàsmia

L'anorgàsmia és la inhibició recurrent i persistent de l'orgasme, manifestada per la seva absència després d'una fase d'excitació normal, i produïda a través d'una estimulació que pugui considerar-se adequada en intensitat, durada i tipus. Les presses, l'excés de responsabilitats o la monotonia en la parella poden portar a una dona a no gaudir amb plenitud de la seva sexualitat. No obstant això, la situació es pot resoldre de manera fàcil, simplement amb més informació i dedicant-li més temps a les relacions íntimes.

Com el seu nom indica és l'absència d'orgasme. Hi ha dos tipus d'anorgàsmia. Pirmaria: quan una dona mai ha tingut un orgasme, el 10% de dones. Secundària: a partir d'un moment concret no és possible experimentar l'orgasme.

A vegades les causes són físiques com el vaginisme, els músculs de la vagina es contraun involuntàriament i impedeixen la penetració. Endometriosi, hemorroides, anormalitat en el flux sanguini a la vagina, dany físic en qualsevol dels òrgans genitals, desequilibri hormonal i ús de molts fàrmacs.

Causes psicològiques com la monotonia i rutina en les relacions sexuals, falta d'estimulació per part de la parella, alteració del sistema nerviós, una experiència traumàtica prèvia o por a l'embaràs, desconfiar del mètode anticonceptiu emprat pot repercutir en la qualitat de la relació sexual.

Documenta't. La manca d'informació pot portar-te a patir aquestes situacions. Una vida sexual no plaent pot ocasionar problemes de tot tipus amb la teva parella. Posa-li remei abans que això passi.

Les dones amb anorgàsmia sol acabar tenint falta de desig i això és molt més difícil de tractar.

Si l'anorgàsmia és crònica o et veus incapaç de superar-la, és convenient que vagis a algun expert en el tema. En els gabinets de sexologia trobaràs psicòlegs especialitzats en el tema de sexualitat i els seus trastorns.

Vaginisme, una fòbia sexual

Un alt percentatge de dones consulten per patir vaginisme, es tracta d'una problemàtica sexual que consisteix en la contracció involuntària dels músculs de la vagina en el moment de la penetració, en el qual la dona no és conscient, causant incomoditat, molèsties i dolor que fan que no es pugui realitzar l'acte sexual.

Es denomina fòbia sexual al vaginisme perquè quan s'aproxima el moment de la penetració, l'ansietat elevada fa que els músculs vaginals es tanquin, evitant que la relació sexual s'aconsegueixi; i quan la parella deixa de intentar-ho, l'ansietat disminueix. Això vol dir que la persona va aprendre a baixar l'estat d'ansietat, evitant o fugint de la trobada sexual.

Quines són les causes?

Els factors més freqüents que poden aparèixer són:

- Situacions traumàtiques: dones que han viscut en algun moment de les seves vides abusos sexuals, violacions i situacions de violència.

- Distorsions cognitives: "por de ser ferida en la penetració", "el penis és com un ganivet, em pot danyar", "por a l'embaràs".

- Problemàtiques de parella: baralles i discussions contínues, violència física o psicològica, parella amb personalitat psicopàtica.

- Educació repressiva: la dona ha après des de petita que la sexualitat és una cosa dolenta, que no es pot gaudir, per tant apareix el sentiment de culpa en pensar que està realitzant un acte immoral.

- Problemàtiques físiques: infeccions urinàries, malalties de transmissió sexual.

Com és el circuit de la fòbia?

Abans de la trobada sexual, comencen a aparèixer els pensaments anticipatoris "vaig a sentir dolor", per tant s'activa el Sistema Autònom Simpàtic davant la percepció que un perill imminent s'aproxima, amb la qual cosa el cos es posa en alerta generant un estat de tensió i ansietat excessiva, que fan que els músculs vaginals es tanquin evitant la penetració.

Quan la parella desisteix de realitzar l'acte sexual, l'ansietat comença a baixar i tots els músculs del cos es relaxen.

Tractament

Les investigacions han demostrat que les teràpies sexuals amb l'abordatge Cognitiu Conductual, tenen un alt grau d'efectivitat en el tractament del vaginisme.

Algunes de les tècniques que s'utilitzen són:

- Psicoeducació: consisteix en oferir informació a la pacient sobre el que li està succeint. Avui se sap que quan la persona coneix el que li està passant, l'ansietat baixa.

- Tècniques de Relaxació: perquè la pacient aprengui a relaxar-se al moment de la relació sexual, evitant que es contreguin els músculs de la vagina.

- Reestructuració Cognitiva: es treballen amb les distorsions cognitives sobre la sexualitat que generen l'estat de tensió i ansietat.

- Exposició gradual: la pacient va a anar afrontant la situació que li genera tensió de forma gradual, fins que l'ansietat baixi de forma total i pugui realitzar l'acte sexual sense dolor ni molèsties.

Com t'has de masturbar si tens vaginisme

El vaginisme és una disfunció sexual femenina que consisteix en la contracció involuntària dels músculs del voltant de la vagina, causant molèsties i dificultat o impossibilitat de penetració. Les dones que pateixen aquesta condició s'han de sotmetre a un tractament terapèutic específic que els ajudi a superar-la i dins d'aquesta teràpia un punt clau és començar a descobrir les pròpies pors, explorar el nostre cos i, sobretot, acceptar la nostra sexualitat. Per això, els especialistes recomanen una sèrie d'exercicis d'automasturbació que ajuden a la pacient a sentir-se millor amb si mateixa, a relaxar-se i poder arribar a mantenir relacions sexuals amb una altra persona. En el següent article donem resposta a la qüestió de com masturbar-nos si tenim vaginisme.

Descobrir el teu propi cos i experimentar plaer i noves sensacions mitjançant la masturbació és una cosa que realment aporta excel · lents beneficis per a la nostra salut sexual i també per minimitzar els possibles problemes amb la parella o company en mantenir relacions. I, sobretot, en casos de vaginisme és fonamental conèixer a fons el teu cos per superar la por a la penetració, guanyar confiança i augmentar la teva seguretat.

Abans d'iniciar la masturbació és essencial estar completament relaxada per permetre la dilatació de la vagina i evitar que l'experiència sigui incòmoda i generi molèsties. T'aconsellem situar-te davant d'un mirall i observar durant uns minuts teus genitals per localitzar l'obertura de la vagina i començar a familiaritzar-te amb la teva zona íntima.

La masturbació en casos de vaginisme s'ha de fer sempre de manera progressiva, és important evitar tot tipus de brusquedat. Primer, comença per acariciar amb un dit la vulva, fes-ho amb moltíssima suavitat i lentament, sense pressa. Després, passa suaument el dit pel clítoris. Atura't en l'estimulació d'aquest punt ja que es tracta d'una de les zones que genera màxim plaer. Com estimular-lo? El millor és tocar suaument amb els dits, fent moviments circulars i alternar amb moviments ascendents i descendents.

Un cop aconsegueixis sentir-te còmoda amb la pròpia estimulació, serà el moment d'anar un pas més enllà. Posa una mica de lubricant vaginal en els teus dits índex i anul · lar per combatre la sequedat i no sentir molèsties. Ara, acaricia suaument la zona del voltant de l'orifici de la vagina i quan notis que està bastant humida, introdueix molt lentament un dels teus dits . Mou el dit diverses vegades cap endavant i cap enrere i en cas de no sentir dolor, prova a introduir dos dits en lloc d'un i realitza moviments circulars dins de la vagina.

Davant això, si no s'experimenta dolor i la sensació és còmoda es considera que podria estar preparada per provar la penetració al costat de la parella. Per contra, en cas de sentir dolors i incapacitat d'introduir els propis dits a la vagina, és convenient visitar un especialista per superar el vaginisme i seguir el tractament i les tècniques determinades per ell.

Si necessites ajuda per aprendre a relaxar els músculs situats al voltant de la vagina i evitar els espasmes involuntaris, una bona opció és practicar els exercicis Kegel. Són ideals com a complement en el tractament del vaginisme, ja que enforteixen el sòl pèlvic i milloren el plaer i el gaudi sexual.

Alteracions sexuals més habituals

Gaudir d'una bona salut sexual és indispensable per tenir una vida eròtica agradable, però hi ha algunes disfuncions sexuals que danyen la salut física i emocional de les persones, i això els impedeix portar una relació satisfactòria de parella. Les disfuncions sexuals són problemes en la resposta sexual humana, ja sigui en el desig, l'excitació o l'orgasme.

Aquestes disfuncions sexuals poden tenir un origen biològic (problemes de tiroides, hormonals, diabetis), psicològic (depressió, ansietat, abús) o cultural (vergonya, culpa, ignorància). Es presenten des de l'inici de la vida sexual o després d'haver tingut una sexualitat plaent.

Cal coneixer-les!

Algunes disfuncions sexuals són comuns en ambdós sexes, ja que els símptomes són similars com:

Disparèunia: En la dona es presenta en forma de dolor físic lleuger o intens en l'àrea genital durant la relació sexual, mentre que els homes poden ejacular, però no gaudeixen de l'orgasme, és a dir, és com si no sentís res de plaer.

Fòbia sexual: En aquesta disfunció sexual tant homes com dones senten malestars, por, angoixa, sensació de dificultat per respirar i sudoració quan s'acosta el moment de tenir sexe amb la seva parella.

Vaginisme: Els músculs que envolten la vagina es contrauen involuntàriament, pel que és molt difícil que es faci la penetració. Per això, les trobades sexuals solen ser molt dolorosos.

Ejaculació retardada: Es registra quan l'home li costa molt ejacular, tot i tenir un bon nivell d'excitació i erecció.

La majoria de les disfuncions sexuals poden superar-se amb ajuda de teràpia sexual, on s'identifica l'origen i es creen tècniques per eliminar els problemes psicològics i culturals. I tu, portes una vida sexual saludable?

10 mites sobre el Vaginisme

Aquí teniu una llista dels deu mites comuns sobre el vaginisme:1.Les dones que pateixen de vaginisme són frígides. La paraula "frigidesa" és un terme despectiu que vol dir manca de resposta sexual. La majoria de les dones amb vaginisme són sexualment receptives i desitgen profundament fer l'amor. Quan el sexe és sempre dolorós o incòmode, és normal començar a evadir la intimitat.

2.El vaginisme desapareixerà per si sol. El Vaginisme no millora per si sol. Requereix de tractament. Com més aviat s'iniciï el tractament, més ràpid s'aconseguirà el coit lliure de dolor. No et conformis a la teva situació. Demana ajuda si cal.

3.Si simplement li posem més esforç (continuar intentant tenir sexe), succeirà. Continuar tractant de tenir coit amb penetració mentre hi ha dolor, només EMPITJORA el vaginisme, no el millora. Forçar les coses no ajuda. Deixa de tenir coit si estàs experimentant dolor sexual i busca tractament.

4.Prendre vitamines especials, relaxar-se, prendre vi, veure  tote aquestes coses curen el vaginisme. Aquestes coses en si no curen el vaginisme. La relaxació, la meditació, l'exercici habitual i menjar saludable són totes coses importants per a la salut general d'una persona, però no curen el vaginisme.

.5.El sexe ha de fer mal. El sexe NO ha de fer mal. Potser en la primera relació sexual es senti certa molèstia, però un continu dolor sexual no és normal i necessita ser tractat.

6.El penis de la meva parella és simplement "massa gran" per a mi. Encara que semblés ser possible que la raó de la dificultat en el coit és que la teva parella està molt ben dotat, la grandària del penis usualment no té res a veure amb el vaginisme. Al vaginisme, els músculs vaginals es contrauen (sense un control conscient), així que no deixa prou espai perquè penetri el penis. Sense importar la mida d'una dona adulta, la vagina està dissenyada per acomodar-se a un penis completament erecte.

7.No hi ha cura per al vaginisme. Aquesta declaració és completament falsa. El vaginisme és altament tractable.

8.És mol costós eliminar el vaginisme. El tractament del vaginisme no ha de costar exhorbitantes sumes de diners.

9.Totes les dones amb vaginisme han estat abusades sexualment. Existeixen moltes causes emocionals i físiques per al vaginisme i l'abús sexual és només una. Les dones que desenvolupen el vaginisme sovint tenen rerefons lliures d'abús.

10.Una cirurgia corregirà el meu problema. No hi ha una cirurgia que corregeixi el vaginisme, l'èxit del tractament ve després de seguir un programa simple i directe. En casos extremadament rars, potser una dona tingui un himen especialment gruixut o rígid, o una altra malformació que pugui requerir d'una cirurgia menor per corregir-la, però aquesta ésc l'excepció.