L'orgasme és una sensació de plaer intens que té lloc després d'un alliberament físic després d'haver acumulat una gran tensió durant la fase d'excitació sexual. Es manifesta mitjançant contraccions a la musculatura pelviana que resulten molt agradables tant en l'home com en la dona, i s'acompanya d'una sensació molt agradable de relaxació i benestar. És de curta durada, de no pas més de deu o dotze segons, i se sol considerar com el punt àlgid d'una trobada sexual. Però, potser per aquesta raó, pot convertir-se en una veritable obsessió i arribar a llastar les relacions.
Quan es produeix l'excitació es generen una sèrie de canvis fisiològics al cos humà derivats d'un augment del flux sanguini a la zona genital. En els homes, el penis augmenta de mida i de consistència, els testicles ascendeixen, augmenta el ritme cardíac i la pressió sanguínia, i s'incrementa la tensió muscular i nerviosa. Quan s'ha arribat al màxim grau d'excitació, en ambdós sexes, es produeixen una sèrie de contraccions musculars del perineu que s'estenen a altres estructures: la pròstata, les vesícules seminals, el recte i el penis en el cas de l'home i els músculs prevaginals i el recte en el cas de les dones.
La sensació d'alliberament físic és molt intensa, d'allà el plaer que li acompanya, per això l'orgasme és un element de gran importància en la relació sexual, però ni és l'element principal ni la seva recerca ha de ser el final de tota trobada.
Les consultes dels sexòlegs sovint s'omplen de parelles que són incapaces de gaudir del coit perquè estan pendents d'assolir un clímax que mai no arriba. Un coit no té per què acabar en un orgasme, ja que poden haver influït moltes circumstàncies, com a cansament acumulat, estrès, preocupacions dels que és difícil sostreure's. De vegades, la que més obsessió es desenvolupi per assolir l'orgasme més probabilitats hi ha que aquest no es produeixi.
I hi pot haver altres factors amb què s'assoleixin altes cotes de plaure sense tenir perquè arribar a ell. De vegades, existeix tanta obsessió que fins i tot es menyspreen els orgasmes que no assoleixen una intensitat determinada i les expectatives poden fer molt mal a la relació sexual, ja que no hi ha dos clímaxs iguals ni tan sols en la mateixa persona.
Es presenten més problemes en el cas de les parelles heterosexuals, i més concretament en les dones, perquè la majoria d'elles només amb la penetració no aconsegueixen excitar-se al màxim i necessiten l'estímul del clítoris per aconseguir assolir l'orgasme. Habitualment una dona pot no experimentar l'orgasme si no hi ha carícies en aquest òrgan.
Com que arribar al clímax durant la penetració és més agradable, és aconsellable que la parella experimenti fins a arribar a una postura mitjançant la qual ell pugui estimular aquesta zona, bé sigui amb les mans o amb la fricció amb el pubis masculí. És important tenir tots aquests factors en compte perquè existeixen moltes dones que se sentin malament pel fet de no poder assolir l'orgasme únicament amb la penetració, quan és el més freqüent.No s'han de confondre aquestes dificultats amb una disfunció concreta que és l'anorgàsmia, que es produeix quan l'orgasme no arriba mai. En el cas de les causes fisiològiques, pot deure's a una alteració circulatòria, poc freqüent, o una lesió a la medul·la espinal o anomalies als òrgans sexuals i reproductius, com un traumatisme o un esquinç, encara que suposen un percentatge molt petit.
Les causes psicològiques són més freqüents. Si han existit des de sempre, pot deure's a un trauma infantil, una mala experiència o a un desconeixement total del seu propi cos, o una negativa educació sexual. Si en canvi ha tingut lloc sobtadament, seria necessari estudiar cada cas per esbrinar si s'ha produït una depressió, una falta de desig o un deteriorament en la relació de parella. En tot cas, la major part d'aquests problemes se solen resoldre amb una teràpia adequada.
