Hi ha persones que tanquen el seu cos al sexe, a la intimitat, a l'espai de passió en parella, fins i tot amb anys de relació, però en realitat el que tenen realment tancat és la ment
Moltes persones creuen que per poder-nos relacionar sexualment
necessitem un cos i, si bé és cert que el cos és una peça del joc, la
més imprescindible i qui ho inicia tot és el nostre cervell, la nostra
ment. I aquest ha d'estar preparat per compartir una part tan íntima de la nostra vida i del nostre ser.
Aparentment, quan fem l'amor amb algú o quan tenim relacions sexuals compartides, qui es despulla és el nostre cos, i hem de sentir-nos còmodes amb ell i conèixer-lo bé, és cert..., però qui fa el verdader 'striptease'
és la nostra ment, les nostres emocions, la nostra ànima... per
mostrar-nos davant l'altre amb o sense màscara, per compartir part de la
nostra essència, del nostre plaer, d'allò que ens fa vergonya, allò que ens excita,
etcètera. Per poder fer això, és necessari vèncer la por, la timidesa,
els nervis, l'ansietat, la sensació de no saber què
fer...
I la majoria de persones poden anar superant aquestes fases de manera més o menys veloç i començar a gaudir d'una sexualitat lliure, agradable, compartint dubtes i alegries amb qui comparteix "llit"
Però
hi ha qui no pot travessar aquest límit i queda encallat sense poder
"despullar-se" davant l'altre, físicament i emocionalment. Poden ser
persones a qui les situacions sexuals els incomoden i
els provoquen molts maldecaps, inseguretats, malestars, sentiments de
culpa, de ridícul, de no saber què fer... senten que tenen poca
experiència, persones que potser no coneixen bé el seu propi cos i
això impedeix que puguin compartir els seus desitjos amb la seva parella
o fa que sentin certa por d'explorar el cos de la parella...
Sentir
totes aquestes coses és molt habitual però qui tanca el seu cos és
perquè aquests pensaments han tancat i encallat la seva ment i no li
permeten avançar. I a partir d'aquí, la seva sexualitat es converteix en
un petit monstre que cada vegada va creixent més i més. Això
dificultarà que es relacionin íntimament amb els altres e, fins i tot,
amb la seva parella.
Els que tenen por a la intimitat i a la sexualitat poden trobar-se amb:
-
Parelles que sentin i pensin com elles i, en aquest cas, pot ser que
convisquin sense problemes i acceptin que cap de les dues desitja tenir
sexualitat o...
- Parelles que desitgen tenir una sexualitat
normalitzada i esperen i esperen i esperen que la parella comenci a
sentir-se més còmoda i puguin tenir un joc sexual i íntim normalitzat. En aquesta situació... apareixeran dificultats i problemes entre els dos.
Però
no ens alarmem, es pot arribar a normalitzar la sexualitat i a viure-la
còmodament, però hi ha molta feina al darrere si realment es viu la
sexualitat com un monstre. Aquesta feina es pot fer sola o acompanyada d'un professional. I recomanem que qui visqui la sexualitat amb por i
vergonya extrema, i a qui li provoqui porti molts maldecaps, comenci a
buscar el camí per desenredar totes les pors.
Des d'aquí, us
animo que comenceu a mirar la vostra sexualitat de manera diferent per
començar a caminar cap al benestar íntim i emocional, en solitari o en
parella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada