Un tema molt controvertit. Una qüestió que fa saltar les alarmes sobre alguna cosa que s'està convertint en un costum. La pregunta ens engloba a tots. Tant a ells com a nosaltres. Per què ens veiem en la necessitat de fingir els orgasmes?
El que està clar és que hi ha una forta demanda. I una generosa oferta. El sexe pot estar molt bé amb el teu home, però des de fa algun temps no aconsegueixes assolir el que es qualifica com el clímax. El per què del sexe.
És cert que fa us proposem també que el sexe sense orgasme està acceptat i pot ser d'un intens gaudir. I una cosa no té res a veure amb l'altra. I precisament per això, ens qüestionem ... Per què, doncs, ens veiem obligades a fingirlos?
En el cas d'ells no hi ha problema. Ells sempre arriben, molt abans que les dones. I això també influeix que nosaltres no puguem arribar a aquest punt tan àlgid de plaer.
Si ells intentessin aguantar una mica més, potser ens donarien temps a arribar-hi. I que consti que no amb això volem culpar-los, però sí que és cert que tot influeix.
El que volem fer-vos entendre és que la solució davant el problema no és dosificar i embellir les coses. Res guanyem si fingim. Perquè, d'aquesta manera, creuen que ho estan fent bé.
No et molestis a fer-ho. Encara que tampoc culpem a les que, per decisió pròpia, els fingeixen perquè la seva parella no s'obsessioni. Però la veritat és que, si és així, les que ens acabem obsessionant som nosaltres. Perquè una mateixa es pensa que no és capaç d'arribar, quan potser no és culpa seva.
La solució està en esbrinar d'on ve tot. Per tu o per ell. No importa a càrrec de qui sigui. Consultar una terapeuta sexual, treballar exericis de sexe tàntric, desenvolupar jocs previs divertits, anar assolint estats d'excitació cada vegada més intensos ... són cartes a jugar fort abans d'optar pel fingir.
El que està clar és que hi ha una forta demanda. I una generosa oferta. El sexe pot estar molt bé amb el teu home, però des de fa algun temps no aconsegueixes assolir el que es qualifica com el clímax. El per què del sexe.
És cert que fa us proposem també que el sexe sense orgasme està acceptat i pot ser d'un intens gaudir. I una cosa no té res a veure amb l'altra. I precisament per això, ens qüestionem ... Per què, doncs, ens veiem obligades a fingirlos?
En el cas d'ells no hi ha problema. Ells sempre arriben, molt abans que les dones. I això també influeix que nosaltres no puguem arribar a aquest punt tan àlgid de plaer.
Si ells intentessin aguantar una mica més, potser ens donarien temps a arribar-hi. I que consti que no amb això volem culpar-los, però sí que és cert que tot influeix.
El que volem fer-vos entendre és que la solució davant el problema no és dosificar i embellir les coses. Res guanyem si fingim. Perquè, d'aquesta manera, creuen que ho estan fent bé.
No et molestis a fer-ho. Encara que tampoc culpem a les que, per decisió pròpia, els fingeixen perquè la seva parella no s'obsessioni. Però la veritat és que, si és així, les que ens acabem obsessionant som nosaltres. Perquè una mateixa es pensa que no és capaç d'arribar, quan potser no és culpa seva.
La solució està en esbrinar d'on ve tot. Per tu o per ell. No importa a càrrec de qui sigui. Consultar una terapeuta sexual, treballar exericis de sexe tàntric, desenvolupar jocs previs divertits, anar assolint estats d'excitació cada vegada més intensos ... són cartes a jugar fort abans d'optar pel fingir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada