Carícia posterior

En aquesta carícia és imprescindible estar tots dos despullats. Evidentment aquesta sola situació ja pot provocar una excitació considerable.  La carícia inclou tota la part del darrere del nostre cos: des del cap fins els peus. Es toquen les natges, però no s’han de tocar els genitals. Pot dur-se a terme al llit o en alguna altra superfície còmoda. Repetim els rols d’activa i passiva segons vingui.

Millors posar-se estirada al costat de la parella. Acariciem suaument tota la part posterior, les espatlles, els braços, les natges, les cuixes, les cames... Recordem que no es tracta d’un massatge muscular. El tocament ha de ser lleuger.

Utilitzem una mà per la part superior del cos. Passem a una nova posició quan es tracti d’acariciar la part inferior. També podem fer-ho en posició asseguts i així fem servir les dues mans. No hem de fer-ho inclinant-nos damunt el cos, com si fèssim massatge.  Dediquem tot el temps que calgui a apreciar les corbes de la parella, com la part inferior de l’esquena dóna pas a les natges, i aquestes a les cames.  Pot resultar especialment plaent el tocar la part del darrera del coll, la columna i les cuixes just sota de les natges. Evita la temptació d’acariciar els seus testicles pel darrera, notaràs que ell alça una mica el cul per tal que hi puguis arribar bé: és un acte instintiu. Pots recrear-te a la part de l’anus i tota la regatera, si no et resulta desplaent mira d’introduir-hila punta del dit, sense penetrar però. Si ell busca la fricció del penis, atura’t i rebaixa l’ànsia de la carícia: no es tracta de masturbar-lo, sino tan sols d’acariciar el cos des del darrera.

Per acabar l’exercici fem servir el cabell, els pits o tot el cos per acariciar a la parella durant un parell de minuts. Tot seguit ens estirem al costat durant un parell de minuts en silenci.

Paper passiu

Ens estirem còmodament damunt la panxa  amb els braços i cames lleugerament separats. Es tracta de relaxar-se i gaudir de les carícies. Concentrem-nos en el punt exacte de contacte. No diguem res a la parella si no és perquè alguna cosa ens fa mal o molesta. Si durant la carícia ens excitem, respirem fondo per tal que s’expandeixi a tot el cos. No l’hem de reprimir, però tampoc forçar-la.

És important no saltar-se les normes, sobretot no tocar-nos els genitals ni que ens els toquin. Podem estar temptades, si veiem l’excitació de la parella, de portar-lo a l’orgasme amb la mà o amb la boca. Segurament la seva erecció serà molt evident, fins i tot sentirem com ens frega el seu membre buscant la carícia directa. Però ara no toca això. Com tampoc el masturbar-nos nosaltres soles si ens notem molt excitades. Podem apretar la musculatura vaginal en un desig d’intensificar el plaer, però això només al final de la carícia posterior, un cop la parella hagi finalitzat el seu tocament pel nostre cos.

Podem culminar la relació sexual al cap d’unes hores, perquè el nostre estat no s’hagi aminorat. Si no disposem de l’oportunitat, el masturbar-nos sempre serà una opció vàlida. Però mai fer-ho tot seguit de l’estona de carícies, sempre deixar el cos pendent de les sensacions viscudes.