Atès que totes les dones tenen una glàndula prostàtica, probablement produeixen ejaculació, fins i tot sense adonar-nos d'això. El fluid es pot escórrer i barrejar-se sense ser notat, amb altres fluids corporals en lloc de ser un raig de líquid distintiu durant l'activitat sexual. La pròstata probablement contribueix regularment a la humitat present a la vulva, com s'indica per la presència de la FAP sobre la roba íntima femenina. En absència de o en conjunció amb l'excitació sexual, la pròstata pot vessar el seu contingut, ocasionant que el líquid s'escorri a través de la uretra. L'alliberament de fluid pot ser causat per l'acumulació de sang en els teixits circumdants i la pressió exercida sobre la paret vaginal durant l'excitació sexual i l'estimulació interna. El fluid en la pròstata seria probablement alliberat o expulsat durant l'orgasme quan es contrauen els músculs pèlvics. Mentre que el volum d'ejaculat alliberat pot variar de dona a dona, és present probablement en totes les dones, i no tenim control voluntari sobre l'alliberament.
Alguns investigadors conclouen que és només fluid de la pròstata femenina, mentre que altres diuen que és principalment líquid provinent de la bufeta urinària, amb petites quantitats de fluid prostàtic.
No importa quin tipus de fluid sigui expulsat, si contribueix a proporcionar-no plaer a la dona, amb això és més que suficient. Està bé ser curiós sobre aquests fluids, la qual cosa és natural, però el que sí és inapropiat és jutjar-los. Si les ejaculacions són vistes com a naturals i plaents, i si la dona se sent bé amb el seu cos com amb tots els fluids que en surten, pot experimentar les ejaculacions més positivament que una dona que consideri aquestes expulsions com "brutes", "immorals ", o com un mal funcionament de la bufeta urinària. Aquesta forma d'interpretar l'ejaculació femenina pot crear una inhibició psicològica que bloquejaria el plaer i aquest tipus particular d'orgasme ejaculatori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada