La resposta sexual femenina és diferent a la masculina, i la forma d'assolir l'orgasme (quantitat d'excitació prèvia, necessitat d'estimulació del clítoris, etc.) Pot ser diferent d'una situació a una altra.
Una tècnica senzilla per comprovar que no hi ha cap impediment fisiològic per arribar a l'orgasme és observar si es pot arribar en fer l'auto-estimulació, si tu ets capaç de tenir un orgasme a través de la masturbació, probablement no l'abastis en les relacions de parella per motius psicològics.
El principal problema que sol provocar anorgàsmia femenina és l'ansietat que es crea en la relació sexual de parella, davant la necessitat d'arribar sempre el mateix orgasme. Centrar la relació sexual en els genitals i obsessionar-se amb que tots dos han d'arribar a l'orgasme, o fins i tot pretendre que sigui alhora, solen provocar un alt nivell d'ansietat que anul·la part de l'excitació ia la llarga impossibilita el propi orgasme.
Hi ha una tècnica psicològica que ve sent molt eficaç en aquests casos, i que consisteix en la focalització sensorial. La parella ha de renunciar durant una fase inicial al coit a arribar a l'orgasme, i durant un temps (una o dues setmanes) només tenir relacions de carícies i petons, que excloguin els genitals. En una segona fase s'introdueixen les carícies als genitals i es busca el màxim plaer, inclòs l'orgasme, sense penetració. En una última fase, en cada relació íntima es permet la penetració després d'un considerable període de preparació i excitació.
La tècnica de la focalització sensorial és molt efectiva per recuperar anorgàsmies psicològiques degudes a l'ansietat del compliment. Si et resulta difícil posar-la en marxa, pots assessorar-te amb un psicòleg especialista en teràpia sexual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada