@GranDeessa
La pròstata femenina és una gran
desconeguda malgrat tothom ha sentit a parlar sobre la masculina (bàsicament
què s’ha de fer per palpar-la, cosa que a força homes els posa molt nerviosos),
potser perquè el terme en si mateix, pròstata femenina, fa relativament poc que
ha estat acceptat per la comunitat mèdica. Com sempre, el coneixement científic
del cos femení va un pas (o vint-i-cinc) enrere respecte el coneixement
científic del cos masculí.
Què és la pròstata femenina?
Tot i que al segle IV
a.C. Hipòcrates ja va descriure una substància a la qual va anomenar “el semen
femení”, no va ser fins al segle XIX que el ginecòleg Alexander Skene va
descriure unes glàndules per primer cop i va decidir posar-hi el seu nom. Així
que tot i que el nom tècnic i que es reivindica actualment és el de glàndules
parauretrals o pròstata femenina, el més probable és que hagueu sentit
a parlar molt més de les Glàndules de Skene.
A la següent imatge podeu veure
més o menys com es distribueixen aquestes glàndules que, com veureu, no és, com
la pròstata masculina, una sola estructura.
Cada dona té les glàndules
parauretrals agrupades de forma diferent. Hi ha dones que les tenen molt concentrades a la
zona que està més en contacte amb la vagina i d’altres que les tenen més
distribuïdes.
On es troba?
Com deia, les glàndules parauretrals es localitzen al
voltant de la uretra. Visualment podríem veure’n la desembocadura com dos
petits orificis que es troben a banda i banda de l’entrada de la vagina i
l’orifici extern de la uretra.
Per tant, aquestes glàndules, tot i ser internes,
desemboquen a la part externa, on coneixem com a vestíbul vulvar, que és
tota la zona que hi ha per sota dels llavis menors.
Per què serveix la pròstata femenina?
Aquí hi ha una certa controvèrsia, com sempre, i
necessitem més estudis (i per tant més inversió) sobre la sexualitat femenina i
sobre el cos de la dona en general.
Bàsicament se sap que les glàndules
parauretrals segreguen un líquid que conté entre altres coses, creatinina,
glucosa i fructosa. Això fa pensar a alguns investigadors que la funció de
la pròstata femenina és nodrir els espermatozous i, d’aquesta manera, facilitar
la fecundació.
Jo, que no sóc
investigadora ni res, crec que està una mica agafat pels pèls, això. Si fos
així, quin sentit tindria que aquesta substància se segregués fora de la vagina
i no a dins? Però vés a saber (us he de dir que he estat molts dies buscant
informació per escriure aquest article, i n’he trobat més aviat poca, així que
potser no és tan rigorós com hauria de ser…)
L’altra hipòtesi és que aquest fluid actua com
a lubricant de la obertura uretral i contribueix a una funció
antimicrobiana que protegeix el tracte urinari de possibles infeccions.
En tot cas, el que sí que se sap del cert és que aquestes
glàndules, quan són estimulades des de dins de la vagina poden expulsar de cop
tot el seu contingut. Això és el que dona lloc a la ejaculació femenina
o squirting que sembla que ara està tan de moda.
Recordeu que abans us deia que cada dona té les
glàndules distribuïdes de diferent manera al voltant de la uretra? Doncs sembla
que una bona hipòtesi és que aquelles dones que tenen més facilitat per
a la ejaculació són les que tenen les glàndules més agrupades ben a prop de la
vagina, de manera que resulta molt més fàcil estimular-les.
Això voldria dir que l’ejaculació femenina té un fort
component estructural, per tant que no totes les dones podrien ejacular
de forma notable (tot i que totes segreguen aquest fluid).
Però recorda, la qüestió no és ejacular o no. La
qüestió és gaudir del sexe, i la ejaculació no garanteix més gaudi, així que
relaxa’t i deixa’t endur per les sensacions positives del teu cos!ç
