dijous, 22 de febrer del 2018

L'Art del sexe lent

                                                                                                                              Segueix-nos a @GranDeessa
Ningú diu que el sexe exprés, salvatges i de mig vestir no són memorables, però sempre acabem amb un deute molt alt pel cos, fins i tot durant les trobades a ritme mitjà. Perquè quan el cervell està manant les senyals sensorials, els porus i les fibres nervioses reaccionen, pum!, s'acaba l'encontre. Ja t'has desentès de tot el que hàgiu pogut experimentar.Ara anem a cuinar-ho a foc lent.

Recordes la sensació que vas tenir la primera vegada que vas tocar el pit de la teva primera relació? el seu cul o el seu penis? Aquesta excitació i novetat? Porta-la altre cop, però, obvi, amb tot el que ja has viscut. El mateix amb les teves sensacions.

No oblidem la primera vegada que vam deixar que la parella passés a la següent base i 'ens besés els pits! Si a aquestes sensacions li afegeixes paciència, la que ara tens i que per febroses raons no vas tenir a la primeria, veuràs com multipliques l'experiència.

De nou, càmera lenta, portant el teu focus mental a cada espai en què rebis estímuls. Imagina que ets aquesta part, tota tu; això és consciència sensorial. Ets les teves cuixes o esquena i, és clar, el teu clítoris.



Demana-li que llisqui les seves mans en pels llocs que més li plaguin (i a tu et complaguin). Permet-li sentir cada centímetre de cada pit i quan comencin les carícies orals, la seva llengua ha de viatjar per tots els centímetres, des de les clavícules, l'espai entre cada pit i les aixelles fins a l'abdomen.

Les rutes són infinites, l'important és oblidar-se del típic i únic estímul de boca-mugró, així que deixa que aquest parell es deixin estimar.

La postura és el de menys; l'important és que qui porti el ritme posseeixi la suficient llibertat pèlvica per gronxar el seu maluc, com si tot just ho pogués moure al moment de penetrar, i permetent una sortida per seccions.

És a dir, imagina que el seu penis ha de sortir en tres o quatre passos pausats. Veuràs que la teva vagina ha viscut adormida, però avui coneixeràs la seva veritable capacitat.

T'adonaràs del molt que t'estaves perdent en cada pas. És com desdoblar o descodificar cada petó, estímul o carícia, com una anàlisi minuciosa que no solem permetre perquè estem pujades al tren d'adrenalina. I no és que això sigui dolent, però donar-se espai per exercitar cada sentit amb consciència és un regal marca triple plaer. Vinga, multipliquem-ho

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada