La major part d'exercicis per a parelles
centrats en les sensacions comencen amb una persona en el paper passiu i
l'altra en el paper actiu, i encavat canvien els rols. Això contribueix a
eliminar la tensió de l'acte i redueix al mínim les distraccions. D'aquesta
manera podem concentra-nos en tocar i en que ens toquin
Quan som l'element actiu realitzarem la
carícia intentant mantenir l'atenció centrada exactament on les puntes dels
nostres dits o la pell toca a la nostra parella. Toquem pel nostre propi
gaudir. No ens hem de preocupar pel què estarà pensant o sentit la parella i no
i parlem durant l'exercici ni hem de demanar reciprocitat. Cal suposar sempre
que la carícia li agrada, si hi ha alguna cosa que molesta, ja ens ho dirà.
Quan som l'element passiu, en shem de poar en
una posició còmoda. Relaxem els muscles que sentim tensos. Centrem l'atnció en
les sensacions que percebem quan ens toca la nostra parella. Seguim mentalment
la seva ma mentre ens acaricia el cos. Li comuniquem si ens fa mal o ens
molesta. Si no és així no diem res ni manifestem cap reacció. Només cal que
absorbim les sensacions.
Cal insistir en què ens hem de mostrar
totalment passives. Jugar aquest paper i dedicar-nos tan sols a rebre resulta
bastant agradable. El fet de mantenir comunicació verbal constat amb la parella
pot semblar frustant o antinatural al començament, però ens ajudarà a conèixer
quines sensacions i quins tocaments ens agraden. Dividir les activitats en dos
papers diferents contribueix a conèixer més el nostre propi cos i el de la
nostra parella, molt mé que si ens toquem els dos al mateix temps.
Concemtrem-nos totalment en les parts qen què la nostra pell toca la pell de la
parella. El fet que tan sols un dels dos sigui actiu és més excitant des del
punt de vista sensual que quan tots dos estem en activitat alhora, afavoreix
una actitud que implica compartir i confiar. Adquirim una seguretat més gran al
tocar la parella que no pas si ens estiguéssim tocant mútuament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada