VAGINISME

Amb el temps la maduresa ens ha anat deixant tot un rastre de situacions i vivències que han incidit en el ritme de les relacions sexuals. Els problemes en les parelles per no aconseguir satisfacció en l'acte sexual són molt comuns avui dia, i això comporta una infinitat de conseqüències tant psicològiques com físiques i fins i tot emocionals. Un d'aquests problemes a què ens referim és el vaginisme, que es defineix com la dificultat o impossibilitat del coit intravaginal, provocat per una contracció involuntària dels músculs de la vagina.

Pot presentar-se de dues maneres. En diem vaginisme primari al que passa quan una dona mai ha estat capaç d'aconseguir qualsevol tipus de penetració vaginal. I vaginisme secundari si s'ha adquirit en algun moment de la vida, però els coits anteriors a aquest moment no van ser problemàtics. A aquest últim en principi, se li pressuposa una millor evolució sota un correcte tractament i serà molt útil haver tingut penetracions satisfactòries anteriorment.

Podem dir, que cap dona està exempta de patir-lo, però si és veritat que els professionals solem trobar unes pautes en les afectades que es repeteixen. A aquests indicadors, no els podem anomenar causes, perquè no totes les dones que els tenen desenvolupen vaginisme, però si al revés, totes les que ho tenen, tenen algun dels indicadors que comentem a continuació:

Una educació sexual negativa. En moltes de les històries sexuals, que demanem a les nostres usuàries, ens expliquen que no recorden comentari sobre sexualitat ni opinions al respecte, simplement semblava no existir. Altres però, ens descriuen continguts, que evidencien una educació que associa el rol femení amb una sexualitat perillosa. Són dones d'ideologies diferents, però no obstant això per a totes elles quan s'associa la sexualitat a la por, el pecat o al càstig, serà difícil que no desenvolupin seqüeles emocionals d'algun tipus.

Situacions traumàtiques. És difícil fer una llista de les situacions traumàtiques que poden tenir correlació amb el vaginisme. La situació serà qualsevol que tingui una gran importància per a ella, és a dir l'important és la càrrega emocional de la situació, no la situació en si mateixa.

La inseguretat, la por al rebuig o algun tipus de complex, ja no només relacionat amb el coit, sinó per la valoració que l'altra persona pot fer respecte al cos femení.

La por inconscient o conscient al dolor. En un primer moment és el que impossibilita relaxació necessària perquè hi hagi penetració, per tant si aquesta existeix serà dolorosa. El dolor real es va sumant a les experiències de fracàs en la penetració que al seu torn tornen a ser doloroses generant així un temor cap el coit que finalment es desenvoluparà en la impossibilitat total de coit.

Hi ha casos més resistents, que conté totes aquestes característiques, per això el tractament ha de ser fet per un expert que se centri no només en el evident mecanisme muscular (obertura vaginal), sinó també en els antecedents dolorosos, el els antecedents biogràfics sexuals i en l'ansietat que genera el tenir una fòbia, ja sigui al coit, el penis ...