dimecres, 8 de novembre del 2017

Desig sexual hipoactiu, l'anorèxia sexual

Quan una persona nega la apetència gana sexual i evita tenir relacions, pot ser que es tracti de desig sexual hipoactiu. Aquest problema es coneix popularment com "anorèxia sexual" i va lligat a la pròpia percepció del físic, l'autoestima, baix nivell anímic i fins i tot depressió. Què hi ha darrere de la desig sexual hipoactiu i com es tracta?

Hem sentit parlar molt de l'anorèxia, una malaltia psicològica que altera la imatge física que tenim de nosaltres mateixos i es caracteritza per voler aconseguir la màxima primor evitant menjar. Si en comptes d'aversió al menjar ens referim al sexe es tracta del desig sexual hipoactiu. Aquest problema psicològic afecta moltes dones i no és simplement una baixada de la libido, sinó una inapetència perllongada del sexe, evitant qualsevol relació íntima amb la parella.


Habitualment, les dones que pateixen desig sexual hipoactiu esquiven el sexe amb els clàssics pretextos: mal de cap, cansament, etc. No obstant això, el cas va molt més enllà. Es tracta d'una aversió crònica a les relacions sexuals.

Què provoca el desig sexual hipoactiu i com es supera?

Si indaguem en les causes que poden provocar desig sexual hipoactiu trobem molts problemes psicològics, en gran mesura sobre l'autoestima, la percepció de la pròpia imatge i la vergonya. També pot ser degut a una mala experiència sexual del passat o a no rebre una bona educació sexual i afectiva, la qual cosa fa que la persona senti fins i tot por o incomoditat davant del sexe.

El primer pas per tractar la desig sexual hipoactiu és reconèixer-la, acceptar que no es tracta simplement que no vingui de gust tenir sexe, sinó que va més enllà. El segon pas és treballar en la recuperació del desig mitjançant pel·lícules, llibres o qualsevol mesura que pugui ajudar a la persona a sentir de nou cert desig sexual. També és important "reconciliar-se" amb el propi cos i explorar les sensacions plaents que nosaltres mateixes ens podem provocar amb carícies, sense necessitat que hi hagi una altra persona present.

Si la persona que pateix anorèxia sexual té parella, es recomana que també es tracti a l'altra persona per ajudar a millorar la relació i identificar possibles problemes. En tot cas, es tracta d'una millora progressiva i molt personal en què el suport de la parella és clau. El desig sexual hipoactiu pot tractar-se i aconseguir recuperar un desig sexual sa, el primer pas és acudir a un expert perquè ens guiï.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada