Al llit, algunes dones evitem demanar i mostrar. Pensem que, davant d'un gest atrevit, la parella es pot molestar o veure'ns com massa experimentades. Carreguem amb prejudicis i mites i ens costa deshinibirnos.
El món del contacte eròtic és tan ampli que reduir-lo a unes poques accions és privar d'una multiplicitat de sensacions. La repetició de les mateixes pràctiques és un camí directe a la rutina i, per tant, a la insatisfacció.
Hem d'aprendre a reconèixer que la vida sexual - i la vida en general - requereix canvis: demanda provocar (i provocar) i buscar i explorar noves formes de relació. Les situacions conegudes acaben avorrint, o perdent l'adrenalina de la novetat. És clau renovar.
El desig sexual no es defineix només com "les ganes" de tenir sexe: també tenen a veure amb les fantasies que l'acompanyen i, fonamentalment, amb la recerca d'una intensitat satisfactòria per a tots dos .
Sexe fort o suau ?Per tenir actitud, cal tenir en compte l'acord amb la parella. No necessita ser explícit, els cossos tenen la capacitat de comunicar, de dir el que es vol i com es vol.
La por a demanar ia mostrarLes dones som més sensibles a la repressió de les seves capacitats amatòries. Tot i l'alliberament dels nostres cossos, moltes temem ser vistes com "massa experimentades" quan ens deixem portar per la intensitat dels nostres desitjos .
Una bona opció és anar graduant el lliurament, no només per no sucumbir davant pensaments desagradables o autoreprotxables, sinó per descobrir les sensacions que provoca el cos del company i el propi en aquesta nova experiència.
El mite dels rols " actiu " i " passiu " , regustos de la dominació masculina i submissió femenina , segueix influint a l'hora de la relació sexual.
Hi ha dones i homes que, lliurats al frenesí sexual, exposen els seus gustos sense objeccions i es deixen portar per l'excitació del moment. I així ha de ser, sempre que hi hagi acord entre ambdues parts per a suposar que el que es diu i es fa és part del joc eròtic .
Quan el lliurament inclou "rics condiments", cal aprendre a gaudir sense culpes ni renys .
Malgrat no dir res us segueixo quotidianament i us recomano sovint. Fins i tot enllaço algun dels vostres posts al meu blog. Us segueixo felicitant pel tractament que feu del tema i la seriositat que us caracteritza. He observat que darrerament, temps ençà, poseu unes imatges més explícites. No sé, trobo que li dóna més joc. Felictats de nou.
ResponElimina