Estimular de forma adequada.

La forma adequada és la que cada dona considera satisfactòria per a ella mateixa. 

Si teniu experiència en masturbar-vos, el millor és que comuniqueu a l'home com ho feu, o que li feu una demostració pràctica.

Hi ha dones que prefereixen l'estimulació amb els dits, altres amb la llengua, altres seleccionen el fregament dels genitals amb el cos del company. Els vibradors i les dutxes de telèfon (més aquestes últimes) són font de consol per a moltes de vosaltres i ben respectables. Aquestes tènciques poden utilitzar-se també en la relació de parella.

L'acte sexual, pròpiament dit, pot ser una "manera adequada" si la heu ha après a pescar l'orgasme estrenyent contra el cos de l'home en cada moviment de la penetració i exercitant les tensions musculars.

Durant el temps necessari

Aquí si que hi ha variacions per a tots els gustos.

És normal que una dona, quan us masturbeu en solitari, arribi al seu orgasme en períodes relativament curts, d'un a cinc minuts. Però aquesta mateixa dona, en una relació sexual amb company, pot trigar entre quinze i trenta minuts en arribar al deliciós final.

Això és degut a la importància del "component psicològic". A la masturbació solitària, el component psicològic és fàcil de controlar per la mateixa dona. Una tercera part almenys, no feu servir fantasies eròtiques durant la masturbació. En canvi, en els homes, les fantasies apareixen en el cent per cent.

El "component psicològic" a la dona, no és, necessàriament, de naturalesa sexual o eròtica. Les lectures usades pels homes al masturbar-se són, amb gran preferència, les de tipus pornogràfic. En canvi les dones prefereixen novel romàntiques.

Una altra circumstància que retarda l'obtenció de l'orgasme en companyia, és la voluntat d'allargar l'acte (per gaudir més temps). Desgraciadament, la major part de les vegades que l'orgasme femení es retarda, és per la ineficàcia de les tècniques que les parelles fan servir de forma habitual en el coit.

Amb els components psicològics oportuns

Els components psicològics, en la sexualitat femenina, són molt menys sexuals que els de l'home. L'home reacciona amb rapidesa als estímuls sexuals, mentre que la dona és més calmada en la seva reacció. Per a les dones, el més important és sentir-se relaxades, tranquil·les, segures. Si s'aprecien urgències, poden quedar bloquejades en percebre que no vibreu amb idèntica rapidesa o facilitat.

Per tant, quan parlem de components psicològics no ens referim a components sexuals ni eròtics. El conegut "període de preparació" en el qual les parelles s'acaricien, abans de l'acte sexual, no és (per a la dona) pròpiament un període de preparació sexual, sinó una manera de transmetre afecte i sexe no exigent.

Heu de recordar quan ereu parelles de nuvis, a la manera clàssica. Allà es forja tota una experiència en períodes de carícies, petons ... abans d'arribar a la relació sexual més íntima. Fins i tot és freqüent que les carícies, a la llarga, incloguin els pits i els genitals. Tals carícies (el que els americans anomenen "peeting"), sense orgasme o amb orgasme, solen coincidir amb fases de molt afecte i passió. Per això acostumen a ser molt satisfactòries i vinguda de gust per ambdós membres de la parella.

Però quan es disposa de més temps, al costat dels problemes que la convivència comporta, les fases de carícies poden anar escurçant, cosa que no afavoreix les coses en pertorbar la necessària relaxació de la dona. En aquestes circumstàncies, les dones perceben com a desagradables les aproximacions ràpides o les molt evidents. Hi ha marits que ni es recorden que les seves dones existeixen, excepte quan els ve de gust sexe. Aquests dies es posen mimosos, o besen les seves dones al coll sense que vingui al cas. Si la dona, la resta dels dies, no rep ni el petó de bon dia, no és estrany que rebi amb desgrat les mostres d'afecte que intueix falses, i que resulten el senyal inequívoc que el marit aquest dia vol gresca.