Pèrdua intensitat orgasmes masculins.

Causes de la anorgàsmia masculina

És aquesta pèrdua d'intensitat i qualitat de l'orgasme masculí la qual descriu en principi Leandro i per la qual ens pregunta. El descens de la intensitat de l'orgasme masculí, tot i que es produeixi una ejaculació normal, pot tenir moltes causes i caldria tenir més detalls per poder ser més explícits sobre les causes, com l'edat de Leandro, si pren algun tipus de fàrmacs, si consumeix drogues, si està passant per un període d'estrès, quant fa que han perdut intensitat, etc.

Com que no tenim aquestes dades i tampoc som metges especialistes, ens limitarem a exposar les principals causes de l'anorgàsmia, tant la que fa a l'absència total dels orgasmes com a les que afecten la seva qualitat però sense eradicar totalment. D'antuvi tenim les causes psicològiques, sobretot períodes d'estrès o depressió en què el desig disminueix i per tant l'excitació és menor, propiciant orgasmes més pobres. En alguns casos, tot i que eventualment, es pot produir l'absència d'orgasmes. Normalment la intensitat torna quan se superen les causes.

També poden generar anorgàsmia -total en aquests casos- algunes malalties neurològiques inflamatòries i autoimmunes com la mielitis transversa o l'esclerosi múltiple. De fet es considera l'anorgàsmia total com un símptoma inicial d'un atac de mielitis transversa. Són, de tota manera, dues de les causes menys comuns de l'anorgàsmia, i es deuen a la pèrdua de capacitat per part dels nervis que enerven la pròstata de transmetre impulsos a la medul·la espinal.

L'anorgàsmia també pot presentar-se en homes diabètics, en estadis avançats de la malaltia en què les artèries i venes s'han endurit i no irriguen bé els nervis, amb els quals aquests no poden transmetre el va imposar. Ara bé, lesions neurològiques a la zona de la pelvis també poden alterar la qualitat de l'orgasme o fins i tot inhibir-lo. Una altra causa pot ser una baixada en els nivells de testosterona, cosa que es pot donar a qualsevol edat però que és més pronunciat en homes a partir dels cinquanta. Quan aquesta caiguda és dràstica parlem d'hipogonadisme, un problema que afecta entre el 6% i el 22% dels homes. El hipogonadisme provoca cansament disminució de el desig i pèrdua d'intensitat en els orgasmes, encara que aquesta dada no es pot quantificar realment. La solució per a solucionar-passa per la ingesta de suplements de testosterona, sempre sota supervisió mèdica. Finalment, la causa més comuna de la pèrdua de qualitat orgàsmica és farmacològica, ja sigui pel consum puntual de certes drogues -entre elles l'alcohol o els canabáceos-, ja per la ingesta de medicaments antidepressius i ansiolítics com són els inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina i la noradrenalina, la família a la qual pertany el Prozac. En aquest cas, l'efecte pot durar fins a una mica més d'un mes, però acaba desapareixent i els orgasmes es restableixen en tot el seu esplendor. Un altre tema és el dels medicaments antihipertensius, que disminueixen dràsticament la pressió arterial i inhibeixen parcialment la irrigació de l'penis i per tant li fan perdre sensibilitat.