El plaer de la dona.

Si la dona no es veu a si mateixa com un ésser sexual, probablement no se sentirà còmoda tenint pensaments i fantasies sexuals. Pot no reconèixer les seves fantasies sexuals pel que són. Les dones solem ser vistes com a romàntiques, no sexuals. Quan acceptem que les dones són tan sexuals com els homes, immediatament ens adonem que tenen tants pensaments i fantasies sexuals com els homes. Quan veiem a les dones com a éssers sexuals, reconeixem que també tenen idees i pensaments sexuals perversos i retorçats.
Perquè les dones siguem sexuals i gaudim del sexe, hem d'acceptar que som éssers sexuals. Si no reconeixem això, o ho neguem, llavors no podrem aconseguir el plaer i la felicitat sexuals. Les hormones de la dona, en certa manera, controlen les nostres accions. Quan el nostre cos sent que està llest per al sexe, per reproduir-se, li avisa el cervell que busqui sexe. Quan això passa, pensem en el sexe més sovint i amb més urgència, ens convertim en éssers sexuals. Mentre que els impulsos sexuals de la dona són sovint cíclics, com a resultat del seu cicle menstrual, també ens posem calentes i sentim l'impuls de buscar sexe.
No és inusual que una dona o adolescent es queixi que quan s'acaricia la seva vulva i clítoris, no experimenti plaer sexual, potser no sentint res en absolut. Una presumible causa d'això és que el seu cervell no estigui encebat per al sexe, el que significa que no està llest per processar l'estimulació sexual. Quan el cervell no està preparat per al sexe, el clítoris ÉS només un tros extra de teixit. Una dona ha d'acceptar que no pot només posar la seva mà entre les seves cames i automàticament arribar a l'orgasme. L'orgasme no és un procés mecànic. Principalment és un procés mental i químic. El cervell controla l'alliberament de químics que fan possible l'orgasme. Si els químics, les hormones, no estan disponibles, fins i tot els pensaments poden no ser suficients per preparar el seu cos per al sexe i el plaer sexual.